“La nostra torre de Santa Coloma es convertí en el lloc de repòs i d’estiueig preferit i el meu pare fou qui la vestí, després, de tot allò que la va fer amable.”

“La meva infantesa hauria estat una manifestació ofegada, mutilada i raquítica, sense la gran contrapartida rural de la nostra finca de Santa Coloma de Gramenet.”

“L’arribada a la torre s’esqueia amb el crepuscle vespertí. I es produïa aureolada de sorpreses agradables i desagradables. A la cuina ja barbotejaven dins les cassoles els productes vegetals de l’hort de la casa i en l’interior estival començaven els preparatius domèstics. El meu pare obria la porta del despatx que feia olor d’elixirs estranys i de resclums inefables.”

“Un cop mudats de la roba de viatge, i amb el davantal posat, anàvem a voltar pel jardí, on ja començava a sorprendre’ns la fosca; la meva primera ambició era mirar de descobrir alguna cuca de llum i caçar-la sense contemplacions per endur-me-la a la meva cambra.(…) Si podia fer-me amo d’una reineta o de quatre o cinc capgrossos, pescats entres dues llums, millor que millor. I amb aquests trofeus, per ser el primer vespre, ja em donava per satisfet.”

(JOSEP MARIA DE SAGARRA, Memòries, 1954)