He fet esperar la serventa al llindar de la porta. He deixat, damunt el pedrís de la cambra del micvé, saia, brial i mantell i, nua del tot, només m’he abrigat amb el silenci.

Sentint la fredor de les lloses sota els peus, m’encamino amb passes lentes cap al replà vora l’aigua i m’aturo a contemplar-ne la transparència.

Disposada a realitzar el bany purificador, en seguiment de la nostra llei, recordo aquell que vaig fer, de joveneta, abans de casar-me. Llavors no estava sola, altres dones de la meva família m’acompanyaven.

Em preparava per ser l’esposa de Bonastruc Jucef, distingit prohom de l’aljama, amb qui m’uniria en matrimoni per decisió de les nostres famílies, per tal de seguir el precepte del Senyor. Perquè el sisè dia de la creació del món ens digué: “creixeu i multipliqueu-vos”. I en la nostra descendència perviurien la història del nostre poble i les nostres creences.

Dreta al marxapeu, segueixo contemplant aquesta aigua viva. No tinc cap pressa per realitzar la immersió. Gaudiré cada pas que faig i l’efecte d’aquest bany en mi.

Aquell dia, no vaig tenir aquesta calma ni aquesta pau d’esperit. Vaig ficar-me dins l’aigua sense ni tan sols veure els esglaons de pedra. Només veia, dins el meu cap, com el nuvi i jo caminaríem a cobert de la huppà entre l’alegria dels convidats.

Avui em fico a dins de mica en mica, em faig conscient del petit descens i escolto el meu cos que rep la frescor de l’aigua cada vegada una mica més amunt.

En aquella ocasió, el meu cos per fora no s’adonava de res, però per dins sentia tota l’emoció de la festa que teníem a tocar. Veia en Bonastruc Jucef posant-me l’anell i dient-me: “m’ets consagrada amb aquest anell segons la llei de Moisès i d’Israel”. El veia seguir la tradició tot trencant la copa de vi, on havíem begut tots dos, després que ens fossin dites les set benediccions.

Ara em miro l’aigua lluent com aquella copa, deixo que em cobreixi i que em recorri, vivificant i purificadora, cada racó del meu cos cansat.

Mentre realitzava el bany ritual abans de les noces, la meva ment era plena de la celebració que s’acostava i pensava en la imminent lectura de la quetubà, el contracte que recollia les obligacions del meu espòs cap a la meva persona i que seria guardat curosament sota pany i clau.

Després vindria la festa, la música, les ballades, les cançons… i la joia que s’escamparia sota la volta del cel i sota les estrelles.

Ara deixo que els dits de l’aigua se m’enredin als cabells, tanco els ulls i dic un altre adéu al meu espòs que fa temps que va marxar cap a La Mansió Eterna.