Reuniré tots els preveres i diaques de la meva diòcesi, aquí, al palau episcopal d’Ègara, per tal que vegin reflectida la magnificència del Senyor en l’esplendor dels temples d’aquesta Seu.

Germans en la fe, els diré, enrere han quedat aquells temps dels déus pagans de Roma. Enrere, aquells temps en què els cristians érem perseguits i moríem en el martiri, batejats de nou per la sang. De primer fou Constantí I el Gran qui obrí les portes a tots els cultes religiosos i més endavant, quan l’emperador Teodosi declarà la nostra religió com a religió oficial, la nostra gran família cristiana s’expandí arreu, mentre els gots acabaven d’esfondrar un imperi romà, al qual ja flaquejaven els fonaments econòmics i polítics.

Germans en la fe, ha arribat el moment, doncs, de glorificar Déu en tots els racons de la terra; d’alçar esglésies i catedrals que ens acostin a la seva grandesa i des d’on poder predicar els Manaments de la Llei de Déu i pregar en comunitat. Aquesta és una tasca que, en aquest mateix lloc on ens trobem, va començar el meu antecessor, el bisbe Irineu, quan el bisbe Nundari va disposar separar aquesta diòcesi de la de Barcelona.

Jo, Nebridi, he tingut l’honor de fer créixer el llegat del bisbe Irineu. És per això que, en ple segle VI de la nostra era, la Seu d’Ègara resplendeix no només amb aquest palau episcopal, sinó sobretot amb la catedral de Santa Maria, el baptisteri, el temple funerari de Sant Miquel i l’església parroquial de Sant Pere. I tots aquests llocs sagrats han estat edificats amb la finalitat de lloar Déu nostre Senyor i acostar-nos a la seva gràcia pel camí dels sagraments.

Germans en la fe, els diré, us faig aquestes recordances perquè cal que tots els membres d’aquesta gran família cristiana que formem, no oblidem mai d’on venim i, també, perquè us vull fer partícips de la certesa que ens espera un futur esplendorós en aquest camí de lloança i glorificació de l’únic Déu veritable.