En aquest any del Senyor de 1221, em trobo, des de fa uns mesos, en plena tasca recopiladora de tot allò que s’esdevé en el dia a dia del monestir. Jo, Pere Ferrer, que des de la infantesa formo part de la comunitat benedictina de Sant Cugat, obeeixo en tot el meu abat, Raimon de Banyeres, per tal com l’obediència és el fonament de la nostra regla de sant Benet. L’abat em va encarregar deixar constància dels costums i l’activitat que es realitza en aquest cenobi des de laudes fins a completes. És per això que, en el silenci de l’scriptòrium, escric cada dia sobre pergamí les pregàries que fem els monjos, com ens alimentem, els treballs que realitzem… I m’adono que d’aquest encàrrec en va sorgint un compendi o Costumari del Monestir de Sant Cugat, el  Liber Consuetudini Monasterii Sancti Cucuphati, que deixarà constància, en els dies que ens ha tocat viure i en els que vindran després, de l’observança que fem dels preceptes de Sant Benet en aquesta comunitat. Totes les feines, en aquest lloc sant, ja sigui a l’hort, als estables, al celler, a la confitureria, a la cuina, a l’hostatgeria, a la infermeria, al portal d’entrada, a la majordomia… totes tenen la seva importància, de manera, que jo he emprès la meva tasca d’escriure amb humilitat i esforç tal com ens mana la nostra regla.

“Ora et labora”, ens diu sant Benet, però també “No tinguis res teu” i “segueix el camí de la veritat i les bones obres”… Tot i així, corren uns temps en què molts monjos s’aparten d’aquest camí, posseïts pel maligne. Potser per això, el nostre bon abat creu important deixar per escrit el seguiment que fem de la regla benedictina, per tal de contribuir a fer fora el diable que sempre ens sotja, especialment en un monestir ric i influent com el nostre.

Agraeixo, doncs, a l’abat Raimon de Banyeres i a Déu Nostre Senyor la tasca que m’han encomanat i prego cada dia per ser mereixedor de la confiança que m’han dispensat.