Sé que l’avenir serà obscur i negre, ple de fum, de sutge i de foc; serà curull de canya i fusta cremades i d’enderrocs; estarà saturat de plors i d’esgarips i tenyit, tot ell, de sang. Potser moriran el cabdill i el Consell, potser moriran guerrers i sacerdotesses, potser, dones, ancians i criatures. I tot serà més fosc que aquesta nit sense lluna que no té pietat del meu insomni. No hi haurà recer.

No sé si tot el que vindrà, ens arribarà, també, prenyat de venjança cap als pobles que, en un moment o altre, hem donat suport als cabdills Indíbil i Mandoni i a la seva revolta contra els pobles que venen de més enllà del mar i que volen ocupar el nostre territori. Però tot allò que passarà anirà dirigit a sotmetre’ns, en el marc d’aquesta guerra¹ que no podem defugir i que ens porta tan sovint la lluita prop del nostre riu.

Jo, Aiunordin, sacerdotessa de la ciutat de Kum, em sento rosegada pel dubte: he de fer saber als habitants d’aquest lloc l’esdevenidor que els espera? Em pregunto quina serà la seva reacció si ho faig: s’hi resignaran per tal que no vinguin mals majors? Resistiran i lluitaran encoratjats per l’esperança, l’enganyosa i traïdora esperança?

Però el dia d’avui ha estat, encara, com molts altres en la nostra vida.

Quan despuntava el sol, hem enterrat el nadó mort sota el trespol de la casa. Pare i mare m’esperaven vora el sot excavat en la terra endurida i vora la mica d’aixovar que colgarien amb el cos. Duien els mantells molt ben posats, ben subjectats amb fíbules, i anaven, tots dos, engalanats amb torques al coll i braçalets als braços.

Jo he guiat la cerimònia que ha tornat la criatura a la Mare Terra i, en fer-li l’ofrena, hem conjurat la Deessa perquè els obsequiï amb més fills i amb bones collites. La criatura morta serà sempre present en aquella llar i continuarà formant part d’aquella nissaga, però jo, quan he marxat, tot tornant al temple, em preguntava si aquella insigne família tindria ocasió de gaudir de més fills i de més collites, bones o dolentes, tal com jo, potser, tampoc no tindré ocasió de rellevar en el seu càrrec la gran sacerdotessa Aiunigurs.